Buscador

Camí Real de Manresa a Vic - Camino del francés

Ampliamente documentado desde el siglo XVIII se sabe que su origen es una antigua via romana y que tuvo gran utilidad durante la edad media cuando se conocía como strata franciscana (cami francés): mantuvo su función hasta la construcción de la actual carretera en el año 1853. 
Actualmente sigue su trazado la GR-177, a la salida del pueblo de Collsuspina hacia en cementerio, pasaba por delante del Mas Gomar con acceso a la Iglesia y después capilla de Santa Eugenia de Gomar.
Algunos de los terrenos utilizados para la construcción de la nueva carretera fueron expropiados al propietario de la heredad Mas Gomar.

Santa Eugenia de Gomar


La Iglesia prerománica de Santa Eugenia del Gomar esta situada a 200 metros del Mas Gomar propiedad de la misma familia hasta mi abuelo paterno Francisco Arbós i Grané que la heredo de su padre Sinesio Arbós i Giol.
La Iglesia Santa Eugenia de Gomar desde el año 951 y hasta el principio del siglo XII funciono como parroquía con extensa demarcación, en el siglo XIII fue una capilla de Santa Coloma de Sasserra y fue agregada a la Parroquia de Collsuspina en el año 1878.

Capilla Santa Eugenía del Gomar - fotos 2014




Capilla de Santa Eugenía de Gomar - historia


Iglesia preromànica d'una sola nau.
La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals.
Actualment l'absis esta cobert per una estructura de fusta a dues vessants modernaEs conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta.
Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva.
L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguales.
L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al Mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia Alt Medieval i vinculades a Santa Eugènia.
Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia dins del Moianès.
Es té constància que els voltants de l'ermita estan plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del S. X fins al S. XVIII.
Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és S. X d'estil preromànic.
Història
L'església de Santa Eugènia del Gomà apareix documentada en un document de l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons.
Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià.
A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'hi emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomà.
Al S. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins l'època Moderna.
El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina.

descripción casa Manso y heredad Gomá

Información procedente de la escritura de adjudicación de bienes de la herencia de su padre Sinesio Arbós i Giol fallecido en fecha 23 de noviembre de 1943 a su hijo Francisco Arbós i Grané, otorgada por María Grané i Grané en fecha 14 de enero de 1944.

" La casa Manso y heredad llamada Gomar, señalada la casa con el número diez, cuya casa tiene una superficie de mil ochocientos diez y seis palmos cuadrados, dentro de cuyo Manso se halla otra casa llamada la casa chica, señalada con el número 7, que tiene una superficie de setecientos veinte palmos, aproximadamente, y esta situada la totalidad de dicho Manso en los términos de Moyá y Collsuspina, conteniendo todo junto una extensión de doscientos setenta y siete cuarteras, ocho cuarteras, a saber, la parte del mismo radicada en el término de Moyá: trece cuarteras, dos cuarteras cultivo secano, siete cuarteras bosque, ciento cinco cuarteras yermo, y ocho cuarteras rocales, y la parte situada en el término de Collsuspina: trece cuarteras cultivo secano, trece cuarteras, seis cuarteras bosque, ciento seis cuarteras, siete cuarteras yermo, y doce cuarteras rocales; linda la casa grande del Manso Gomar y tierras situadas en el término de Moyá, a Oriente, con tierras del Manso Padrós, propiedad de Segismundo Padrós; a Mediodía, con tierras del Manso Comas; a Poniente, con tierras también del Manso Comas; y a cierzo con tierras del mismo Manso Gomar, sita en el término de Collsuspina; y la casa chica y tierras situadas en el término de Collsuspina, lindan, a Oriente, parte con tierras del Manso Padrós, y parte con las del Manso Comas; a Mediodía, parte con tierras de dicho Manso Padrós, y parte con las de dicho Manso Gomar del término de Moyá; a Poniente, con tierras del propio Manso Gomá, sitas en dicho término de Moyá, y parte, con las del Manso Comas; y a Cierzo, con tierras del Manso Armadans "
" Consta inscrita en el Registro de la Propiedad de Manresa, tomo 38 del archivo, libro 2 de Moyá, folio 169 vuelto, finca número 105, inscripción cuarta "
" Pertenecia al Sinesio Arbós i Giol, como heredero de su padre Pedro Arbós i Serratosa, según testamento otorgado ante el Notario de Moyá, Don Enrique Otzet Corominas, en fecha 9 de julio de 1864, de cuya herencia se formalizo inventario ante el Notario de Manresa, Don Francisco Calaff en fecha 29 de enero de 1888 "
casa Manso Gomar


Manso y heredad Gomar - foto aérea

La casa Manso y heredad Gomar situada en los términos de Moyá y Collsuspina. 
Los propietarios de la familia:
Mas Gomar fue propiedad de la misma familia desde 951 hasta 1951, transmitida por leyes catalanas, siendo conocidos los siguientes propietarios:

  • Salvi Gomar
  • Montserrat Gomar
  • Gabriel Gomar (fallecido en 1532)
  • Narcis Gomar
  • Pere Gomar vendio la propiedad a su cuñado Jaume Padros
  • Jaume Padros casado con Margarida Gomar
  • Rosa Padros i Gomar se caso con Josep Massana, Dr. en Medicina de San Hipólit de Votregá
  • Rosa Massana i Padros Gomar se caso con Miquel Arbós i Ordeix de Sant Hipólit de Voltregá
  • Jaume Arbós i Massana se caso con Teresa Serrratosa i Ullastre de Sant Hipólit de Voltregá
  • Pere Arbós i Serratosa se caso con Anna Giol i Caralt de Sant Feliu de Codinas
  • Sinesio Arbós i Giol (1858 - 1943) se caso con María Grané i Grané, propietaria de Can Vestit de Badalona
  • Francisco Arbós i Grané (1896 - 1953) se caso con Pilar Paredes Vinué y fue el ultimo propietario de la familia
Manso y heredad Gomá