Dates del Arxiu Gomar Arbós Vestit:
- Josepa
Ordeig i Prat
de Sant Hipólit casada amb Jaume Arbós,
paraire de Sant Hipólit
- Miquel
Arbós i Ordeig
casat amb Rosa Massana i Padros i Gomar,
pubilla propietaria de Mas Gomar de Collsuspina
- Jaume Arbós
i Massana,
hereu de Mas Gomar, casat amb Teresa
Serratosa i Ullastre de Sant Hipòlit
- Pere Arbós
i Serratosa,
hereu de Mas Gomar, casat amb Ana Giol i
Caralt de Sant Feliu de Codinas
- Sinesio
Arbós i Giol,
hereu de Mas Gomar, casat amb María Grané
i Grané, publilla de Can Vestit de Badalona
- Francisco Arbós i Grané, hereu de Mas Gomar i de Can Vestit, casat amb Pilar Paredes Vinué. Fallecio en Torre Bastit (Can Vestit) de Badana en 1951.
História
de la quadra d´Ordeig desde 975
L´ església de Sant Miquel d´Ordeig és una església al lloc de Masias del Voltregà a
l'esquerra de la Riera de Talamanca a un parell de quilòmetres vers ponent de
la població de Vintoles d´Oris.
Aquesta
església es trobava dins l'antic terme del castell de Voltregà, al lloc
d'Ordeig, punt d'intensa població rural.
Això motivà que l'església tingués
funcions parroquials que perdé per esdevenir sufragània de la parròquia de
Vinyoles d'Orís.
La seva dependència passà al monestir de Santa Maria d'Amer,
al qual pertangué fins a l'exclaustració. El castell de Voltregà comença a
aparèixer en la documentació el 902.
Les primeres notícies de Sant Miquel
d'Ordeig es remunten a l'any 975 i apareix com a «Villa Ordege».
El 1059, el noble Miró Foguet, que més tard
seria senyor del castell de Voltregà, donà l'església de Sant Miquel amb el
domini de la quadra d'Ordeig al monestir d'Amer, cessió confirmada el 1077
pel mateix Amer.
Els monjos del monestir d'Amer feren reedificar l'església que
fou consagrada l'any 1104 pel bisbe de Vic, Arnau de Malla. Ja abans de 1154,
Sant Miquel tenia funcions de parròquia situació de la qual encara gaudia l'any
1330.
Segurament perdé aquesta condició a causa de despoblament de la pesta
negra del 1348 doncs en la relació feta pel cardenal de Bolonya l'any 1361 ja
no apareix entre les parròquies relacionades.
L'any
1618 es construí un portal nou de ponent, se suprimí la porta de migdia i
s'alçà un campanar.
El 1654, els saqueigs de les tropes franceses provocaren
una destrucció quasi total del temple i el seu arxiu. Es cremà un retaule gòtic
que el 1460 havia pintat el mestre barceloní Jaume Mesqueró.
El 1724 es féu un
altar nou, destruït el 1936.
El 1978 fou restaurada.
Arquitectura:
Nau
rectangular molt llarga, capçada a llevant per un absis semicircular que s'hi
obre mitjançant un simple plec i coberta per una volta de canó de perfil
apuntat, reforçada per un arc toral situat molt a la vora de l'absis.
La porta
original s'obria a migjorn però fou substituïda per una nova porta de tipus
barroc construïda a la façana de ponent l'any 1618 junt amb el campanar
d'espadanya de dos ulls. A l'absis hi ha una petita finestra de doble
esqueixada que per la cara exterior forma una arquivolta.
Exteriorment tot
l'edifici és arrebossat, sense ornamentació llevat de la porta barroca i un
senzill ràfec a l'absis.
A l'interior l'aparell és
de carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes i regulars i
agafats amb argamassa. L'estructura de la
volta s'adiu als modes de construcció del segle XII, coexistint amb una
estructura de murs encara dins la tradició constructiva del segle XI.